La primera referència escrita que parla de l’origen del nom del poble és l’any 922, en el qual apareix el topònim Celerano.
La seva situació geogràfica ha estat un fet decisiu en l’establiment de les primeres comunitats humanes. Aquest territori permetia controlar també el pas entre les terres baix empordaneses i les terres del pla de Girona.
A la vinya de l’Alemany, el Torrent Vermell, el Pedró i les Alzinetes són indrets del terme municipal on s’han trobat restes de fàbrica de possible origen ibèric, datades en els segles III i II a. de Crist. S’han descobert restes arqueològiques d’una vil·la romana en terrenys del mas Espolla. De l’edat mitjana cal esmentar les restes del castell de Palagret o de Mabarrera, datat del segle X, situat dalt d’un turó. Altres construccions medievals singulars són el castell de Mas Serra i la Torre Desvern. Pels volts del nucli urbà existeixen diverses masies d’origen remença, les quals són un clar testimoni de la importància històrica que l’activitat agrària ha tingut per la pervivència del poble.
Dins del nucli urbà, sobretot al voltant de l’església parroquial, cal destacar les cases amb carrers, finestrals i d’altres elements que denoten el seu origen medieval.
L’activitat econòmica celranenca ha estat l’agrícola. L’any 1902 es va fundar la fàbrica Brilles i Pagans, la qual fabricava extracte per adobar el cuir. Aquesta indústria va tancar l’any 1966, però els seus edificis modernistes, dissenyats per l’arquitecte gironí Isidre Bosch, són, a hores d’ara, patrimoni municipal. Actualment hi ha l’Ajuntament, un pavelló esportiu, les piscines municipals, la biblioteca, l’escola de dansa, l’escola d’art, l’escola de música i un centre cívic.
En la dècada dels anys setanta es va urbanitzar el polígon industrial on en el pas del temps s’hi ha instal·lat nombroses empreses entre les quals destaquen les químiques, electròniques, metal·lúrgiques, tèxtils i maquinàries.
